Història i tradicions

Història i tradicions

 

Segons les restes arqueològiques, trobades a la part baixa del poble datades del segle I i II dC, l'origen de la vila el trobem a l'època romana.

Encara que no existeixen documents escrits que ho confirmin, es creu que la població va néixer a l'empara del castell de Puigtinyós. El seu origen està en un petit nucli de cases construïdes per donar alberg als pastors.

L'any 1229 Guillem de Montcada, hereu de Guillema de Castellvell, abans d'emprendre el camí a la conquesta de Mallorca, féu testament a favor del monestir de Santes Creus i, l'any 1233, la seva vídua, Garsenda, filla d'Alfons d'Aragó, féu donació del lloc al Monestir de Santes Creus. D'aquí que fos aquest monestir qui en percebia les primícies. D'aquella època, segurament, correspon el nucli antic de la població situat a les anomenades "Voltes de Cal Baró", lloc on les mateixes cases feien un clos emmurallat de protecció.

El 1365 constava com a senyor del lloc en Berenguer de Montoliu i, a darreries del segle XV, Ramon Guillem de Montoliu l'incorporà a la baronia de Renau, a la qual encara pertanyia al segle XVII. A principis del segle XVIII inicia el seu creixement, que arribà al seu punt àlgid a finals del segle XIX, a causa d'una revitalització de la seva economia amb un augment dels preus del vi, l'elaboració d'aiguardent i l'entrada en explotació d'una pedrera. És en aquesta època quan s'urbanitza bona part del nucli urbà actual i quan es construeix el temple parroquial.

La base de l'economia resideix en l'agricultura de secà (vinya, oli i ametllers). El turisme d'estiu completa el sector econòmic del municipi.

 

 

Subscriure a