El municipi de Masllorenç està situat a la part de ponent de la comarca del Baix Penedès, limitant amb l’extrem de llevant de l’Alt Camp i inclou els nuclis històrics de població de Masllorenç i Masarbonès així com la urbanització   la Font d’en Talló de recent creació.

 El territori que ocupa és lleugerament accidentat pels darrers contraforts meridionals de la serra del Montmell. El sòl, bàsicament, és de tipus càrstic i argilós.

 Les terres, en general, són pobres i la vegetació més abundant a les terres incultes és de boscos de pi blanc i garrigues, mentre que a les terres conreades, l’agricultura és de secà amb la vinya, l’olivera i l’ametller com a conreus més   importants.

 El poble de Masllorenç es troba al sector de ponent del terme.

 Els seus orígens es troben en una vila romana que s’esmenta en alguns documents a partir del segle XII, com a “Villa Lorel” o “Villa Lauredia” a la qual, possiblement, pertanyen les restes arqueològiques dels segles I-II d. de C que   es van trobat a la part baixa del poble.

 La reconquesta de la zona es va fer des del Castellvell Extremer, actualment Castellví de la Marca, passant a dependre del castell de Puigtinyós, situat a l’actual terme municipal de Montferri. L’any 1233, la vídua de Guillem de   Montcada, Garsenda, filla d’Alfons d’Aragó, en compliment del testament del seu marit mort a la conquesta de Mallorca, feu donació del lloc al Monestir de Santes Creus. D’aquella època, correspon el casc antic de la població   situat a les anomenades Voltes de Cal Baró.

 A principis del segle XVIII, es va iniciar el seu creixement que va arribar al seu punt àlgid el darrer quart del segle XIX. La davallada de la població va començar després de la plaga de la fil·loxera a principis del segle XX i es veié   incrementada durant els anys seixanta d’aquell mateix segle per l’anomenat “èxode rural”.

 Pel què fa a Masarbonès, el poble es troba a 286 m d’altitud, a l’extrem de llevant del terme.

 Els seus orígens daten de l’època de la Reconquesta quan es va aixecar al lloc una torre de vigilància que després es convertí en una masia que actualment, està identificada com a cal Martí, en la qual encara es conserven vestigis   d’aquella època. 

El lloc, a l’igual que Masllorenç, depengué, fins a mitjans segle XIII, de la família de Guillem de Montcada, que també el va donar al monestir de Santes Creus.

El segle XIV, a la primera masia se n’hi va afegir una altra, la del cal Curt, i el segle XVI, la de cal Calbet.

A finals del segle XVIII, el nucli comptava amb 52 habitants, batlle propi i hi constava la seva església d’estil neoclàssic dedicada a Sant Bartomeu amb un campanar d’espadanya. A mitjans del segle XIX, el lloc comptava amb més de cent habitants. Després, igual com el nucli de Masllorenç, la seva població es va anar reduint.

La urbanització Font d’en Talló es va afegir aquests dos nuclis de població a principis dels anys 70 del segle XX amb la família Galofré Miró com a promotors.

http://www.aemet.es/ca/eltiempo/prediccion/municipios/masllorenc-id43079